SÓC

Sóc crit de bèstia ferida

Sóc el sol de cap al tard,

Sóc fúria i embranzida

sóc l’herba que creix al prat,

sóc la branca de l'alzina,

i sóc també el cant del vent, 

sóc com la remor de l’aire,

o el silenci del convent 

sóc l’eco de la muntanya,
sóc el núvol que se’n va, 

sóc llàgrima i sóc rialla,

sóc el riu i sóc la mar. 

Sóc la font que sempre brolla 
sóc mentida i sóc veritat 
sóc d’un racó de la terra 
que és nació però no és Estat

sóc la rosa que s'esfulla 
sóc una dansa ancestral 
sóc roure i jonc que es vincla 
sóc l'infant que s’ha fet gran.