Qui sóc?

A voltes em sento com un ésser primitiu capaç de córrer, de saltar, de cridar al roig del sol ixent o a l’esgrogueït sol de cap al tard, de mullar-me els peus a la font, de dansar entorn dels arbres, de fer foc enmig d’un prat, d’estirar-me sobre l’herba; 

a voltes m’assec oint els ocells, la remor de l’aire, el suau cant del vent,  el silenci de la calma; a voltes sóc presa, a voltes 
voltor, 
a voltes  l’esquella que pastura al prat; sóc l’eco de la muntanya, sóc el núvol que se’n va,  sóc llàgrima i sóc rialla, sóc el riu i sóc la mar, sóc matèria i sóc natura,  sóc esperit i ésser humà. Sóc el que sóc: una dona.