Infantesa

Sóc filla de Sabadell on encara hi tinc família però als quatre anys ja vaig deixar la meva vila. De la casa on vivíem l’únic que tinc present és l’eixida, que era llarga i era prima.

Però els millors records són dels estius a la Noguera. 
Si fos un pintor, entorn de l’església, faria un camí ben premsat de terra que portés al tros i una gran arbreda.

Tenia vuit anys i em sentia estimada, jugava molt, em deixaven voltar pel poble, a mitja tarda seia entre la gent gran i allà amb quatre cassigalls feia una nina, la cosia a mà, l’omplia amb palla trossejada i li feia vestits amb serrells de llanes.

Amb bocins de terrissa que la gent llençava feia l’atuell i parava taula. En tenia prou,  era tan feliç que no tinc paraules.