Quin reportatge tan impressionant sobre els Pirineus acabaven de
passar al Centre Excursionista.
Ara, amb la copa de cava, les rialles
m’envoltaven sorolloses, franques, la gent parlava i s’engrescava amb els
comentaris d’uns i altres.
La gresca anava en augment i es notava per tot, era
contagiosa però a mi no m’arribava.
Els gemecs dels meus peus m’omplien el cap. De tant en tant de les butllofes sortia
la rabior d’una fiblada.
No sé que era pitjor, si el dolor físic o l’angúnia que havia
tornat a reviure en recordar l’excursionista mort, ara fa quatre anys, en un
dels cims nevats de l’Himàlaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada