A vegades s’ha de callar, però hi ha casos que ens superen i s’ha de deixar que flueixin les paraules i els sentiments. Sempre t’he dit que no hi ha res més preuat per a una persona i per a un poble que la seva llibertat; des del passat 16 d'octubre m’he sentit empresonada i acusada de rebel·lió i una part de mi avui acaba de trencar les reixes, mentre l’altra part s’ha esgarrinxat braços i cames i ha quedat atrapada en la foscor de les cel·les. Tinc ganes de cridar i com que l’afonia no m’ho permet crida la mà nerviosa sobre el paper. Com una desesperada busco un ambient de pau i sé que els Pirineus ens obren el pas que ens portarà l’aire fresc que tots anhelem.
Rosa
Bruguera, 5 d’abril del 2018, data de l'alliberament del President Puigdemont a Alemanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada