Paraula rere paraula,
com cercant els pensaments
que uns cops percebem amb calma,
d’altres amb fúria creixent
Paraules que brollen àgils
sens buscar el significat,
d’altres a pas de tortuga
arriben com un tro llunyà
Els tombs que dóna la vida
a tostemps ens fan adonar
que sempre hi queden rastres
del que foren jorns passats.
Les flors ens porten poesia,
els arbres calma i consol,
el cel cobreix les ferides
ben assaonades de sol
Les notes omplen l’obaga
de clàssics, balls i cançons,
de melodies molt llunyanes
i d’altres de ben a prop
Jo no us enyoro pas gaire
espais i sons de l’entorn
perquè si no us tinc a la vora
estotjats us guardo al cor
7 de març 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada