Amic,
Dissabte
passat vaig començar a escriure’t i era tan diferent el que et deia i el que et
dic avui que és quan més m’adono de la gravetat dels fets que han passat, tant
que ens han canviat la perspectiva. No cal rememorar-ho, malauradament tot és
massa viu en la nostra ment i en el nostre cor.
Aleshores
et deia “no sé que passarà diumenge però avui em sento feliç. Feliç de la
resposta de la gent, de les persones de diverses edats, de tots els barris i de
totes les poblacions i que s’expressen en llengües diferents, que tenen distintes
formes de pensar i d’entendre la vida però totes amb plena consciència del
moment històric que vivim. Sóc feliç de compartir la joia, l’entusiasme i la
serenitat de totes elles. Ja hem guanyat.”
Avui
t’he de dir que encara que ho han intentat, no ens han pres l’esperança; hem
sentit indignació i ràbia i impotència davant la brutalitat, hem perdut la
innocència, però més que mai tenim confiança en el futur.
Res
ha estat en va, hi ha reacció i empenta per fer un pas més. I el farem.
I
sabem que no serà fàcil, però constatem que hi ha una joventut que avança
inexorable i que ens encomana la seva força i fa desaparèixer les nostres pors.
Sabem que res ens farà recular i palpem la voluntat i la determinació de tirar
endavant.
Avui,
més que ahir, podem dir: No morirà l’esperit de Catalunya.
Una
abraçada amb l’ànima adolorida i el coratge renovat,
Rosa Bruguera
Barcelona, 5 d’octubre del
2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada