Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem aprés a superar les dificultats, a passar per alt una mirada o el xiuxiueig d’uns companys, en què podem gaudir de les petites coses del dia a dia, sigui l’aigua, el sabó, el blau del cel, el cant dels ocells, les notícies, la música, la pintura, un bon llibre o el sentit d’una paraula.
És l’edat en què acceptem les nostres febleses i també la
dels altres, que optem per la comoditat
i no per la moda, per la tranquil·litat i no per les presses.
És el temps d’admetre
que els nostres coneixements són limitats i que sempre som a temps d’aprendre.
És temps d’il·lusió, el millor moment per
gaudir de la vida.
D'acord, i encara seria millor si ens hi poguessim plantar oi?
ResponEliminaMontse, gràcies pel teu comentari. Penso que el millor moment no és l'ahir ni és el demà, és l'ara.
ResponEliminaAhir ja é un record, demà és una esperança, una il·lusió, però si sabem viure amb plenitud l'ara, demà tindrem bons records i seguirem construint la vida.