La flor del capvespre

És d’un groc fortíssim en temps d’avalots   

reneix de les cendres tot just es fa fosc.     

No és flama que esclata, és guspira i foc     

que atrau la mirada i a l’instant es fon 

És petita flama que porta claror,                     

és com una llàgrima, perla galta avall, 
una flor de lluna que busca l’espai,

és flor d’esperança, de joia i de pau   

Necessita el sol, necessita l’aire                     

la serena calma i la remor del vent      

i  la gota d’aigua que cau suaument.  

La flor del capvespre arrela per tot,     

en cims de muntanya, en fresquívols prats,

en valls lluminoses, en camps i en ciutats.