Reneix de les cendres com si tingués por del gris que l’esclafa,
necessita el sol i l’aire i la calma i la remor del vent i la gota d’aigua que
cau suaument.
És petita flama que porta claror quan la nit és fosca. És com l’animeta
que posa la gent per carrers i places per a demostrar que mai no abandona aquells
que han lluitat.
És com una llàgrima, perla galta avall, una flor de lluna que busca l’espai, no és
flama que esclata, és guspira de foc que atrau la mirada i a l’instant es fon.
La flor de capvespre arrela per tot, en cims de muntanya, en fresquívols prats,
en valls lluminoses, en camps i en ciutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada