Adaptació per un Nadal plorós

                     

          Diuen que això és democràcia
          No sé si ho he entès bé

          El President a l’exili

          amb la meitat del Govern

          I tancats en unes cel·les
          de les presons de Madrid

     quatre persones que lluiten

     en defensa del país

l’Estat té totes les eines

d’un règim que és repressor

Nosaltres tenim la força

dels sentiments i dels vots

I algú caurà en la trampa

de no saber què votar?

Hi ha dos blocs

Catalunya un,l’altre Espanya

Qui doncs en podrà dubtar?

Si ha nascut a Catalunya

o fa anys que hi ha arribat

Si estima la forma de viure

i estima el seu parlar

Si se sent tan d’aquest poble

Com renoi podrà dubtar!

Tots hem viscut l’esperança

d’un poble amb dignitat

Som d’una terra que estima

Democràcia i Llibertat

Rosa Bruguera 2017

Dia de Santa Llúcia

Fil i Agulla

 

Si hi ha un ofici que és cosa d’artistes,
no n’és pas cap altre que el de les modistes
A cada mirada l’agulla s’endinsa
i estira del fil que uneix amb delit
les peces tallades del mateix teixit,
teranyina màgica i un didal al dit.

Jo enyoro aquells estols de noies endiumenjades
que el tretze de desembre sortien al carrer,
puntada de rialles en un mosaic cromàtic
i aquelles melodies del nostre cançoner,
alegres, expressives, silvestres foguerades
Si ho vols, d’un tros de roba en surt un bon conjunt
i amb la mateixa traça hi fan un llarg repunt

Tant cusen una capa, com un preciós vestit,
un cos ben ajustat, amb faldilles estretes
i escot fins a la sina que el fa més distingit.
Amb tantes filigranes, a tots ens fa dentetes
Ai, quin goig que fan aquestes modistetes!

I la roba que emproven en el seu maniquí?
Caram! quina destresa quan ja l’han embastat
si no hi ha lluentons hi fan un drapejat
i per seguir la moda un tall allà al costat

Oh! Els vestits de núvia que a tots ens enamoren
amb els godets que volen en giravoltar amb el vals.
Què me’n dieu de les bruses d’organdí o mussolina
amb les mil tavelletes i els colls de puntes fines?

Aquelles robes variades: seda, “georgette”, setí,
estam, llana o lli, les veiem transmutar
per unes mans angèliques que ens han fet somniar.

Ai, aquell vestit de festa

                                           que mai no podré oblidar!                     

Rosa Bruguera. Barcelona, 2010

La flor del capvespre

És d’un groc fortíssim en temps d’avalots   

reneix de les cendres tot just es fa fosc.     

No és flama que esclata, és guspira i foc     

que atrau la mirada i a l’instant es fon 

És petita flama que porta claror,                     

és com una llàgrima, perla galta avall, 
una flor de lluna que busca l’espai,

és flor d’esperança, de joia i de pau   

Necessita el sol, necessita l’aire                     

la serena calma i la remor del vent      

i  la gota d’aigua que cau suaument.  

La flor del capvespre arrela per tot,     

en cims de muntanya, en fresquívols prats,

en valls lluminoses, en camps i en ciutats.   

FLOR DE CAPVESPRE

Reneix de les cendres com si tingués por del gris que l’esclafa, necessita el sol i l’aire i la calma i la remor del vent i la gota d’aigua que cau suaument.

És petita flama que porta claror quan la nit és fosca. És com l’animeta que posa la gent per carrers i places per a demostrar que mai no abandona aquells que han lluitat. 

És com una llàgrima, perla galta avall,  una flor de lluna que busca l’espai, no és flama que esclata, és guspira de foc que atrau la mirada i a l’instant es fon. 

La flor de capvespre arrela per tot, en cims de muntanya, en fresquívols prats, en valls lluminoses, en camps i en ciutats.

CAMÍ DEL SOL

tot descobrint Apel·les Mestres

Caminant caminant sempre,

passejant sota un sol tendre

o amagant-nos quan plou molt,

com l’ocell camí del sol.

Pel pelegrí que fa via

per jorns de festa i de dol,

l’àngel de pau tothora vetlla

i fa que sempre surti el sol

En aquest pas per la terra,

sense saber la nostra fi,
alcem els ulls al celatge
per  trobar l’espai diví
            26 novembre 2017

         

SUAU COM UNA MANYAGA D’INFANTÓ

En despertar de la migdiada

I tot buscant al seu voltant

la dolçor d’una mirada

i el goig de tendra manyaga

fa una riallada esclatant