Tu vas veure com em mirava l’aparador, no em
vas preguntar res, em vas dir “quin color més encertat, lliga amb tot” i vam
continuar carrer avall. Sense adonar-me devia relacionar el color de la pell de
la bossa amb un lloc molt estimat. Avui quan he vist el paquet a la porta m’he
retrobat amb els llavis salats com els dies que vam passar a Sitges, quan camí
de l’església passàvem pel davant d’un sabater que feia ell mateix les sabates,
l’olor de pell m’ha acompanyat, no cal que et digui la il·lusió amb què l’he
obert, no hi havia remitent, no calia, sabia que havies estat tu.
dissabte, 28 d’abril del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Fil i Agulla Si hi ha un ofici que és cosa d’artistes, no n’és pas cap altre que el de les modistes A cada mirada l’agulla s’endins...
-
Què t'han fet ocell que voles sense trobar el teu niu? ahir et van escapçar les ales per prendre't el seu caliu Què us han fet ...
-
Em dius estaquirot perquè no m’he mogut del seient quan m’has demanat anar a collir figues a l’hort del veí, dic collir i no rampinyar com ...
-
Reneix de les cendres com si tingués por del gris que l’esclafa, necessita el sol i l’aire i la calma i la remor del vent i la gota d’a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada