Tu vas veure com em mirava l’aparador, no em
vas preguntar res, em vas dir “quin color més encertat, lliga amb tot” i vam
continuar carrer avall. Sense adonar-me devia relacionar el color de la pell de
la bossa amb un lloc molt estimat. Avui quan he vist el paquet a la porta m’he
retrobat amb els llavis salats com els dies que vam passar a Sitges, quan camí
de l’església passàvem pel davant d’un sabater que feia ell mateix les sabates,
l’olor de pell m’ha acompanyat, no cal que et digui la il·lusió amb què l’he
obert, no hi havia remitent, no calia, sabia que havies estat tu.dissabte, 28 d’abril del 2018
Regal
Tu vas veure com em mirava l’aparador, no em
vas preguntar res, em vas dir “quin color més encertat, lliga amb tot” i vam
continuar carrer avall. Sense adonar-me devia relacionar el color de la pell de
la bossa amb un lloc molt estimat. Avui quan he vist el paquet a la porta m’he
retrobat amb els llavis salats com els dies que vam passar a Sitges, quan camí
de l’església passàvem pel davant d’un sabater que feia ell mateix les sabates,
l’olor de pell m’ha acompanyat, no cal que et digui la il·lusió amb què l’he
obert, no hi havia remitent, no calia, sabia que havies estat tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem aprés a superar les dificultats, a pas... -
Arbres vells clamen al cel amb complicitats velades Les branques s’obren al vent, d’altres a terra s’abracen El cel s’omple de lluïss... -
Sóc filla de Sabadell on encara hi tinc família però als quatre anys ja vaig deixar la meva vila. De la casa on vivíem l’únic que tinc p... -
El Barri gòtic ha estat sempre per a mi motiu d’inspiració, sobretot a l’hivern, quan vagant pels seus carrers a mitja tarda, es posa a ... -
Quin reportatge tan impressionant sobre els Pirineus acabaven de passar al Centre Excursionista. Ara, amb la copa de cava, les rialles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada