Em dius
estaquirot perquè no m’he mogut del seient quan m’has demanat anar a collir
figues a l’hort del veí, dic collir i no rampinyar com seria més adient, però
entrar d’amagatotis em fa angúnia, francament no fa per mi.
Però
potser tens raó perquè m’he quedat palplantat, si hagués intentat parlar-hi,
qui sap si hagués dit endavant; en definitiva les deixa madurar a l’arbre fins
que cauen o bé se les mengen els ocells i les abelles.
Ara me
n’adono que se’t feia la boca aigua i no puc fer altra cosa que sentir recança, em sento com una andròmina que
va impedir que gaudissis d’uns petits bons moments i per això el que has de
sentir per mi és llàstima i no ràbia per no ser capaç de compartir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada