Trets personals

Com una llimona, a vegades aspre o avinagrada, així era l’Enriqueta, esquerpa i de caràcter viu.   Però quan algú aconseguia traspassar la primera barrera i afegir-li un xic de sucre el resultat era deliciós.

Com una exultant cirera suspesa a l’arbre, en el seu punt just de vermellor, atractiva i sempre alegre i feliç, la Martina es deixava estimar, tothom la festejava encara que, pocs cops, corresponia amb el mateix afany.

La Mireia, una persona tranquil·la i pacífica com una poma rosada i verda tot just collida, encara amb l’olor de l’arbre, que apaivaga la set sense necessitat de beure i que t’asserena com l’aigua calma d’un estany.

Amb quina satisfacció escoltava les veus amigues tan característiques de la seva manera de ser.