sense trobar el teu niu?
ahir et van escapçar les ales
per prendre't el seu caliu
Què us han fet branques de l'arbre
que sembla que us hàgiu marcit?
ja no cau l’aigua de pluja
i tot fa olor de resclosit
Què t'han fet cor meu que plores?
potser pel dia ennuvolat
potser pels rius que s'assequen
potser per l'aire glaçat
Plora el meu cor pels presos
que passen un dia més
allunyats dels qui estimen
en presons de l'estranger
Ploro com ploren les reixes
de la presó on els han pres,
els voldrien homes lliures,
saben que no han fet pas res.
Ocells tancats a la gàbia
perquè no puguin refilar
ni saltar de branca en branca
ni compartir ni escapar
Assetjats per rapinyaires
que esperen passar a l’atac,
guardarem tota la ràbia
per al dia del combat.
Rosa Bruguera, desembre 2017