17 d'agost

Barcelona, atemptat 2017

Dic com tothom: no tinc por,

però un no sé què em tenalla   

i en el fons sento el terror

d'haver vist a prop la dalla

Tinc por de la ràbia oculta,

del desencís i la buidor

d'una societat opulenta

que no sap arribar al cor

Tinc por de tanta ignorància

com amaga el nostre món

dels qui no saben ni volen

sempre a punt per al suborn

          

Tinc por de tanta violència

com hi ha al nostre entorn

i que troba gent inquieta

capaç de portar un malson 

Dissabte, manifestació,

sense crits, sense consignes,

només silenci per tot

profund respecte a les víctimes.

Perquè aquest silenci arribi

com un gran cant de dolor

com una llàgrima furtiva

com una abraçada i un plor.
          Rosa Bruguera, agost 2017